Paroles
WAFA
(In memoriam Wafa Idris)
Tu es olive aigre / Et tu voudrais être douce / C’est cette douceur / Qui me fait t’aimer sans réserve / Keffieh au cou / Comme il a l’air jeune ! / Wafa! Wafa! Wafa! Wafa! / Le cœur en feu. / Keffieh au cou / Comme il a l’air conscient ! / Wafa! Wafa! Wafa! Wafa! / Le cœur en feu. / Tu es figuier en fleur / Et tu voudrais fleurir / C’est cette verdeur / Qui me fait t’aimer sans réserve / Keffieh au cou / Comme il a l’air maladroit ! / Wafa! Wafa! Wafa! Wafa! / Le cœur en feu. / Keffieh au cou / Comme il a l’air agile ! / Wafa! Wafa! Wafa! Wafa! / Le cœur en feu. / Tu es raisin écrasé / Et tu voudrais être grappe / C’est cet orgueil / Qui me fait t’aimer sans réserve / Keffieh au cou / Comme il a l’air modeste ! / Wafa! Wafa! Wafa! Wafa! / Le cœur en feu. / Keffieh au cou / Comme il a l’air arrogant ! / Wafa! Wafa! Wafa! Wafa! / Le cœur en feu. / Tu es maison détruite / Et cependant tu es debout / C’est cette intégrité / Qui me fait t’aimer sans réserve / Keffieh au cou / Comme il a l’air digne ! / Palestine! Palestine! / Le cœur en feu. / Elle porte mon chant / Une aile brisée / Palestine! Palestine! / Douleurs d’accouchement à Ramallah.
Oliba mikatza izanda
Nahi zenuke gozoan
Gozotasun horregatik
Maite zaitut osoan
Kufiya lepoan
Horra zein gazte doan
Wafa! Wafa! Wafa! Wafa!
Sua bihotzondoan
Kufiya lepoan
Horra zein heldu doan
Wafa! Wafa! Wafa! Wafa!
Sua bihotzondoan
Pikondo errea izanda
Nahi zenuke hostoan
Hostotasun horregatik
Maite zaitut osoan
Kufiya lepoan
Horra zein astun doan
Wafa! Wafa! Wafa! Wafa!
Sua bihotzondoan
Kufiya lepoan
Horra zein arin doan
Wafa! Wafa! Wafa! Wafa!
Sua bihotzondoan
Mahasti zapaldua izanda
Nahi zenuke mulkoan
Harrotasun horregatik
Maite zaitut osoan
Kufiya lepoan
Horra zein apal doan
Wafa! Wafa! Wafa! Wafa!
Sua bihotzondoan
Kufiya lepoan
Horra zein harro doan
Wafa! Wafa! Wafa! Wafa!
Sua bihotzondoan.
Etxe apurtua izanda
Zutik zaude ukoan
Osotasun horregatik
Maite zaitut osoan
Kufiya lepoan
Horra zein lerden doan
Palestina! Palestina!
Sua bihotzondoan.
Kantuz naramala
Hautsia du hegala
Palestina! Palestina!
Erdiminez Ramallah.
Paroles: Koldo Izagirre
Musique: Joseba Tapia
ARITMETIKA ARAZOAK (Problèmes d’arithmétique)
Combien de territoires possède / Aujourd’hui le Pays Basque ? / Plus qu’Euskadi / S’il en possédait la moitié / Combien de Basques possède / Aujourd’hui le Pays Basque ? / Ils seraient nombreux / S’il en possédait la moitié / Combien d’experts possède / Aujourd’hui le Pays Basque ? / Ne serait-ce pas mieux / S’il n’en possédait que la moitié ? / Combien d’ennemis possède / Aujourd’hui le Pays Basque ? / Cinq par habitant / S’il en possédait la moitié / Combien d’amants possède / Aujourd’hui le Pays Basque ? / Beaucoup, de ceux qu’il a aimé / S’il en possédait la moitié / Combien de pêchés possède / Aujourd’hui le Pays Basque ? / Il serait condamné / S’il n’en avait que la moitié / Combien de gouvernements possède / Aujourd’hui le Pays Basque ? / Bien plus que ceux souhaités / S’il en possédait la moitié / Combien de problèmes possède / Aujourd’hui le Pays Basque ? / Il lui en resterait encore / S’il n’en avait que la moitié / Combien de questions se pose / Aujourd’hui le Pays Basque ? / Comme je serais heureux / S’il ne s’en posait que la moitié / Combien de réponses a / Aujourd’hui le Pays Basque ? / J’aimerais que mieux pensées / S’il n’en avait que la moitié
Zenbat lurralde ditu
Gaur Euskal Herriak?
Euskadik adina bai
Balitu erdiak!
Zenbat euskaldun ditu
Gaur Euskal Herriak?
Ez lirateke gutxi
Balitu erdiak!
Zenbat aditu ditu
Gaur Euskal Herriak?
Ez ote luke hobe
Balitu erdiak?
Zenbat aurkari ditu
Gaur Euskal Herriak?
Herritarreko bosna
Balitu erdiak!
Zenbat maitale ditu
Gaur Euskal Herriak?
Erruz maitatu izan
Balitu erdiak!
Zenbat bekatu ditu
Gaur Euskal Herriak?
Ez luke barkamenik
Balitu erdiak!
Zenbat gobernu ditu
Gaur Euskal Herriak?
Behar baino gehiago
Balitu erdiak!
Zenbat arazo ditu
Gaur Euskal Herriak?
Asko samar oraindik
Balitu erdiak!
Zenbat galdera ditu
Gaur Euskal Herriak?
Nahiago nuke bihar
Balitu erdiak!
Zenbat erantzun ditu
Gaur Euskal Herriak?
Ai hobeki pentsatu
Balitu erdiak!
Paroles: Koldo Izagirre
Musique: Joseba Tapia
COMPOSTELAKO ERROMESA (Pèlerin de Compostelle)
L’été dernier / Je me suis rendu à Compostelle en pèlerinage / Sûr que j’y arriverais / Même si je le faisais à pied. / Quand je suis arrivé, / Maruxiña m’attendait. / Quelle paire de sacristines, / Maruxiña et sa cousine ! / Toutes deux m’ont accueilli / En criant vive Euskadi, / Moi j’ai crié Vive Galicia Ceibe / Et j’ai pleuré. / La rébellion s’est étendue / De taverne en taverne. / Tous les Fraga ont tremblé, / Quelle belle galerne! / Je n’ai dit au Saint / Ni bonjour ni au revoir : / Pas besoin d’aller à Compostelle, / Saint-Jacques est à Astigarraga. / Quoique je ne sais jouer de la gaita / Je me sens galicien. / Ah, si on pouvait alterner / D’une patrie à l’autre !
Compostelan egon nintzen
Lehengo udan erromes
Noizbait iritsiko nintzen
Joan izan banintz oinez
Arribatu nintzeneko
zain neukan Maruxiña
A zer serora parea
Bera ‘ta lehengusina!
Lagun biak hasi ziren
Gora Euskadi oihuka
Ni Biba Galizia Ceibe
Malkoak ezin xuka
Matxinada zabaldu zen
Tabernarik taberna
Fraga eta bere fragatak
Beldurtzeko galerna!
Santuari ez nion nik
Ez kaixo ez adio:
Compostelaraino gabe
Astiarran Santio!
Nahiz gaita jotzen ez jakin
Sentitzen naiz gallego
Herritasuna noiz behinka
Aldatzerik balego!
Paroles: Joseba Tapia
Musique: Tradizionala/Joseba Tapia
ALBISTE ZIRINOLAK (Nouvelles douloureuses)
Nouvelles douloureuses, murmure sec / Notre terre est blessée / Le vent ne semble pas vouloir changer / Il est toujours vêtu de deuil / Dure trace sur la tombe / Un ami au cœur généreux est mort / Notre campagne est en deuil / Si un jour à l’aube / On vient chercher quelqu’un / Ne dites pas que c’est un délinquant / Qu’il est entré voler / Que c’est un criminel / Qu’il mérite certes la prison / Sachez que c’est n’est pas un scélérat / Un grand amour en est la cause / Les patriotes l’ont hébergé / Et il est maintenant conduit / À Fresnes ou à Fleury / A La Santé ou à Osny / Ou n’importe où ailleurs / Soumis à mille souffrances / Et comme lui bien d’autres en Euskadi / Si vous le voyez enchaîné / Pour avoir osé faire face à l’ennemi / Ne pensez pas que ce compatriote a changé / Qu’il est devenu violent / Il s’accroche tout simplement à la vie / De toutes ses forces / Parmi un peuple divisé, opprimé, soulevé.
Albiste zirinolak arrabots idorra
Nundi-nahitik minbera gure leihorra
Badirudi haize hau ez den aldakorra
Ilun kolore dakar soineko atorra
Astindu gogorra
Hilobian horra
Lagun maitakorra
Bihotz emankorra
Doluz jantzi berri da euskal alorra.
Ikusten baduzue norbait espetxera
Goiz batez eramaten argi aldera
Ez ausartu sobera laster erratera
Gaixtagin hutsa denik baizik eta bera
Dela ebastera
Sartu behera
Horrekin batera
Hiltzaile gainera
Debruak sortutako satan beltzera.
Satana izan ezik ezazue jakin
Maitasun handi batek du honera jin
Abertzalek badute bildu behin eta behin
Parisera eraman luze egon dadin
Fresnes edo Fleuryn
Sante ala Osnyn
Beste nunbait berdin
jasanaz mila min
Eta berak bezala orok Euskadin.
Ikusten baduzue burniz kargatua
Herri bat etsaiari nahiz oldartua
Ez pentsa herri hori denik aldatua
Baketsua zenetik bortitz bihurtua
Baina zatitua
Herri zanpatua
Bizi nahitua
Arrunt zutitua
Bere izaiteari hortzez lotua.
Paroles: Ernest Arranbide
Musique: Joseba Tapia (Gaur olerkiak bihar presoak. Euskal Herrirat, 1998)
BESAMOTZA (Manchot)
J’aurai du mal à oublier / Ce que j’ai appris chez ma mère / Tu sais, vouloir mais sans pouvoir, / Égaré et difficile à redresser / Rêver avec des amis en fleur / Et n’avoir que du tabac pesteux / Et des athlètes en sueur / Je t’aime mon manchot / Toi qui en échange de mes dangereuses passions / Ne demande que / L’intrusion de ce regard myope / Ton défaut a brisé / Ma boussole de bon garçon / Et mes stupides arrogances / Je t’aime mon manchot / Ton manque de gauche / Me suicide. / Me suicide, oui, / Moi qui était pusillanime / Solitaire pierre heureuse / Dans les gouffres de ton désir / Tu m’as lancé sans piété / Et me voilà / Entier et vivant / Mon manchot bien aimé.
Etxean ikasiak ez zaizkidak berehalakoan ahaztuko
Badakik nahi ‘ta ezin, okerra izan eta zuzentzen gaitza
Lagun loratuak amets eta zigarro kiratsa
Ez badu kirol izerdiduna inguruan
Maitia hi haiz nere besamotza
Ene maitemin larrien truke
Begirada miopearen moztasuna besterik
Eskatzen ez duena
Txepelaren hego haize ergelak eta zintzoegi
Honen ipar orratzak hautsi dizkik dabenerako hire ezak
Maitia hi baihaiz nere besamotza
Hire ezker faltak probokatzen nau
Ene buruaz hi egiten nau
Ene buruaz hi bai, alajainena ni alu gozo asko
Bakar haitza hire bizi minetako pendiz malkorretan
Kupida gabe jausi nauk gordina
Eta larrua bizirik hemen naukak maitia
Besamotz maitia
Paroles: Jakoba Errekondo
Musique: Joseba Tapia (Juergasmoan, 1990)
LOIOLAKO PORRUSALDA (Couplets pour Loyola)
Héros d’Azpeitia / Le Saint Ignace / Bon souleveur / De jupes / ¡Ah, quelle gonorrhée / Le Saint Ignace! / Mille maravédis / Aux dépens du peuple / Maudite soit / La caste des Loyola / De la sueur d’autrui / Mille maravédis / En première ligne il va / L’ognacien / Pied et patte / Au pas de Castille / Beau crapaud / En première ligne il va / À Pampelune il gagne / Sa boiterie / Il vend la Navarre / À l’ennemi / Ce n’est pas le pire / Sa boiterie / Le voilà qui s’avance / Boitant vers l’autel / Pour se situer / Aux côtés des apôtres / Belfegor / Boitant vers l’autel / L’armée de Dieu / Qu’il crée alors / Est la mère / Des plus sales guerres / Le plus ténébreux du monde / L’armée de Dieu / Bras armé / Au service de Dieu / Assez calmé / Par le dollar / Pourri / Bras armé / Belle basilique / À Loyola / Les douaniers du ciel / Incitent la poche / Christ crucifié / Belle basilique / Le servant de Dieu / Parle avec douceur / Que de boue à Loyola ! / Le sermon est blanc / Mais sale est la soutane / Le servant de Dieu / Dans la boue de Loyola / Nous avons chanté / Kli-klu kli-klu kli-klu / Quelques mérites du Saint / Mais Ignace a / Bien davantage de kli-klu.
Azpeitiko mutila
Inazio donea
Zazpi atso gazteri
Jasoa gonea
Ai zer gonorrea
Inazio donea
Herriaren lepotik
Mila marabedi
Loiolatarren kasta
Madarika bedi
Besteren izerdi
Mila marabedi
Oinaztarren mutila
Han aurrean doa
Gaztelaren pausoan
Oina ‘ta zangoa
Ederra zapoa
Han aurrean doa
Iruñan hartu zuen
Zangoko herrena
Nafarroa salduta
Etsaia barrena
Ez du okerrena
Zangoko herrena
Begira nola doan
Aldarera herren
Apostoluetatik
Jarria da hurren
Ifernuko Txerren
Aldarera herren
Orduan sortu zuen
Jaunaren armada
Munduko gerra zikin
Guztien ama da
Inon beltzik bada
Jaunaren armada
Jainkoaren aldeko
Beso armatua
Dolarrak aspaldian
Ongi xarmatua
Ustel samartua
Beso armatua
Loiolan ageri da
Eder basilika
Zeruko zergazainek
Sakela kilika
Kristo zintzilika
Eder basilika
Hizketa leuna du
Kristoren morroiak
Sotanak beltzak baina
Zuriak sermoiak
Loiolan zer lohiak
Kristoren morroiak
Urolako lohietan
Kli-klu kli-klu kli-klu
Horra santu batenak
Gaur zenbait meritu
Inaziok baditu
Beste hainbat kli-klu
Paroles: Koldo Izagirre
Musique: Joseba Tapia (Apoaren Edertasuna, 1998)
ABYA YALA
Cherokees et Cheyennes / Chants de souffrance / Les fleurs écrasées / Fleurissent à nouveau / Aymaras et Quechuas / La plainte s’étend / Difficile avenir / D’un sage passé / Mayas et Yanomamis / Tout est essentiel dans le monde / La volonté de vivre / Est la levure de la terre / Le désir devient rêve / Je fus indien / Avec eux j’ai appris / À découvrir l’Amérique / Avec eux j’ai appris / À vivre dans mon Pays Basque.
Txerokee eta Txeyene
Irrintzi eta aiene
Zapaldutako loreak
Berriro lurrean erne
Aimara eta Quetxua
Zabalduz doa kexua
Geroa zaila da baina
Iragana jakintsua
Maia eta Yanomami
Munduak dena du mami
Izakien bizi-nahia
Ama lurraren legami
Gogoa amets egin zen
Indioa izan nintzen
Haiekin ikasi nuen
Amerika deskubritzen
Haiekin ikasi nuen
Euskal Herrian bizitzen
Paroles: Jon Sarasua
Musique: Joseba Tapia (Dultzemeneoa, 1992)
ARRAUN (Ramer)
Il semble qu’on arrive / On rame, on rame / Et on recule deux longueurs / Je ne pensais pas que ce serait si difficile / Arriver, arriver au bout / Deux voix nous parlent / Lorsque la fatigue nous envahit / L’une dit laisse travailler le vent / Laisse-toi emporter par le courant / L’autre répond d’accord / Le tronc mort flotte / Mais nul doute / Qu’il finira au fond / On n’arrivera jamais / On rame, on rame / Et on ne semble pas bouger / Pourquoi revenir en arrière / À mi-chemin ? / On rame, on rame / On ne peut pas s’arrêter / ramons, ramons / nous sommes nés pour ramer.
Noizbait helduko gara
Arraun arraun
Atzera gabiltza
Noizbait helduko gara
Arraun arraun
Atzera gabiltza
Ez dirudi erraza
Ez dirudi erraza
Mugaz muga helmuga jotzea
Mugaz muga helmuga jotzea
Ahots bat entzuten da
Indarrak ahultzean:
Utzazu arrauna utzazu
Zoaz haize alde
Zur hila badabil
Uraren azalean...
Baina nork ez daki
doala hondora?
Ez gara inoiz helduko
Arraun arraun
Deus ez da mugitzen
Behar dugula itzuli
Erdia egin eta?
Arraun arraun
Ezin gara geldi
Arraun arraun
Arraunlari gara
*Paroles: Paul Piché*
*Musique: Paul Piché (*L’escalier, 1980)
Version: Québec, hamalau kantu independentziarako, 1999
ASTOTXO BAT BANEUKO (Si j’avais un âne)
Si j’avais un âne / À la queue blanche / J’irais à Ermua / Avec ma jupe rouge / Demain c’est dimanche / Quel plaisir / Si j’avais le ventre / Plein de chocolat ! / Si le Mont Gorbea était / La plaine d’Arraba, / J’y batifolerais / À mon aise / Un, deux, trois, quatre / Si j’étais et si j’avais / Cinq, six, sept / Vont toujours ensemble.
Astotxo bat baneuko
bustan zuriegaz
Ermura joateko
gona gorriegaz
Txirikitin txainia
biar domekea,
txokolatez beterik
baneuko tripea
Arrabako landea
balego Gorbeien
antxe egingo geunke
zirikin zakien
Bat bi iru lau
balego eta balitz,
bost sei zazpi
alkarrekin dabiltz
Paroles: Herriarenak (Xabier Amurizak bilduak)
Musique: Herriarena (Tapia eta Leturia, 1998)
ZERUKO HAUSPOA (Soufflet céleste)
Habilité en boutons / Et maladresse d’esprit… / Comme il s’est dégonflé / Le « Soufflet de l’Enfer » ! / Dégonflé, maladresse d’esprit… / Coupé d’eau est maintenant / Le vin du peuple. / La faux autrefois aiguisée / A été vendue bon marché : / Il y a suffisamment de preuves / Pour quiconque souhaite les voir. / Des preuves, bon marché… / Les ventes n’ont elles pas / Amené le désastre ? / Nous chantons / Pure trivialité / Et bien souvent / C’est plutôt honteux. / Honte, pure trivialité… / On devrait nous payer / Pour cesser de chanter. / Depuis que s’est ébréché / Le tranchant du couplet / On considère vrai / Ce qui n’est pas mensonge. / Mensonge, le tranchant du couplet… / C’est la voie qui mènera / À la fin de la trikitixa. / Il y a longtemps qu’elle s’est perdue / La caste d’Elgeta. / On préfère le succès / À la beauté. / A contrecoeur, caste d’Elgeta… / Libérons-nous de cet esclavage.
Botoiak azkartu ‘ta
burua uzkurtu...
Inpernuko Hauspoa
zer zaigu bihurtu?
Bihurtu burua uzkurtu...
Herriaren ardoa
ederki da urtu!
Sega zorrotza zena
apaingarri saldu:
froga ugari dago
nahi bada azaldu.
Azaldu apaingarri saldu...
Salmentak hondamena
ekarri ez al du?
Ergelkeria hartzen
dugula ahotan
auzo-lotsa ematen
gabiltza askotan.
Askotan dugula ahotan...
Paga merezi dugu
ez kantatzekotan!
Kamustu zaigulako
koplaren eztena
egiatzat hartu da
gezurra ez dena.
Ez dena koplaren eztena...
Trikitixak horrela
hurbil du azkena.
Aspaldi galdua da
Elgetaren kasta:
edertasuna baino
nahi’o arrakasta!
Arrastaka Elgetaren kasta...
Halako morrontzatik
gaitezela aska!
Paroles: Joseba Tapia (2002)
Musique: Joseba Tapia (Dultzemeneoa, 1992)
GEZURTIENTZAT (Aux menteurs)
Deux heures moins le quart / Du sept novembre, / Bruit de canons / À Irun et Hondarribia. / Qu’est-ce tout ce bruit ? / On se lève aussitôt, / Pour mieux entendre / Pour mieux entendre, / On se rend au bord de la mer. / Deux femmes à la fenêtre / Se mettent à rire, / Les coups de canon, disent-elles, / C’est la prise de Madrid. / Elles pensaient que prendre Madrid / C’était monter à la tour / Et faire sonner les cloches. / J’ai alors pensé / Au fond de moi / Que c’était un leurre / Toute cette farce. / Nos frères du Bizkaia / Avaient commencé à bouger, / Mobilisant les gens, / Mobilisant les gens / Comme il fallait. / Combien sont apparus / D’Irun et de Hondarribia / le lendemain? / Ils croyaient que prendre Madrid / C’était monter à la tour / Et faire sonner les cloches. / Un type s’est mis à crier / Et à faire retentir la timbale / Tout en lisant / La déclaration du Maire : / Allons tous à six heures / Danser sur la place, / Mondragon est à nous / Mondragon est à nous / Mais qu’est-ce que tu dis ? / Ils sont là, maintenant, à demi cachés, / Ils sont là, dans un coin, / La moitié fous, / Sans savoir où aller. / Ils croyaient que prendre Madrid / C’était monter à la tour / Et faire sonner les cloches. / Ils ont leurré tout le village / Avec de grossiers mensonges… / Cela ne se fait pas / à des gens honnêtes. / Vous dites que vous êtes les maîtres / Sur la terre d’Espagne, / Mais vous ne pouvez faire sonner les cloches / Vous ne pouvez faire sonner les cloches / Sur la tour de Madrid. / Je suis surpris que personne / N’y ait pensé avant, / Qu’un homme puisse / Arriver à un tel délire. / Ils croyaient que prendre Madrid / C’était monter à la tour / Et faire sonner les cloches.
Ordu biak laurden gutxietan
azaroaren zazpian
pinpi ta panpa kañonazuak
Irunen ta Ondarrabian,
zer ote ziran ainbeste soñu
altxatu giñan abiyan
obetoxiago entzuteko
obetoxiago entzuteko
itsas ertzera joan giñan.
Bi andrek leyotikan
parrez beriala
Madrid artu zalako
soñuak zirala.
Oik uste zuten zala
Madriden sartzia
kanpantorrera joanta
ezkillak jotzia.
Nik buruari dardar egin ta
au esan nuen aurrena:
gezurra zala soñu auekin
itxura egiten zutena.
Bizkai aldetik gure anaiak
mugitzen asi zirala
aien aurkako jendia bildu
aien aurkako jendia bildu
ori zala bear zuena.
Nik esanda bezala
urrengo goizian
Irun ta Ondarrabitik
zenbat joan zi’an,
oik uste zuten zala
Madriden sartzia
kanpantorrera joanta
ezkillak jotzia
Atabalakin tanborra juaz
gizon bat deika atera
irakurririk erriari deitzen
alkate jaunan papera.
Seietan musika soñuakin
goazen guztiok dantzara
Mondragoi ere guria da-ta
Mondragoi ere guria da-ta
gizona zer ari zera!
Orain erdi gordian
zokuan or daudez
erdiak erotuta
nora joanik ta
nora joanik ez.
Oik uste zuten zala
Madriden zartzia
kanpantorrera joanta
ezkillak jotzia.
Erri guztia engañatutzen
gezurren modu txarrian
orrelakorik ez da egiten
gizon zintzuen aurrian.
Zuek zauztela denen nagusi
Españiako lurrian
Ez daukazute ezkillak jorik
ez daukazute ezkillak jorik
Madriko kanpantorrian.
Arritzen naiz gauz ori
burura etortzia
eta oinbesteraño
gizona erotzia.
Oik uste zuten zala
Madriden sartzia
kanpantorrera joanta
ezkillak jotzia.
Paroles: Joxe Mari Lopetegi (1936)
Musique: Joseba Tapia (Agur, Intxorta maite, 2001)

